Que Déu beneeixi Eivissa

Ahir vaig veure un reportatge del 60 minuts del canal 33 sobre un grup de joves cristians anglesos que van passar l'estiu passat a Eivissa intentant fer arribar l'amor de Jesús als hedonistes turistes de la capital discotequera d'Europa:

Joves, moderns i radicals, els nostres protagonistes són molt diferents dels espartans missioners del passat. Se senten més a gust en una discoteca que en una església, els seus himnes són les cançons de moda i invoquen l'Esperit Sant en locals amb noms quasi espirituals, com Edèn i Ascensió. No tenen problemes per sortir amb joves carregats d'èxtasi, però, personalment, han jurat abstenir-se del consum de drogues i alcohol i de la pràctica del sexe. Els interessa més el contacte sobrenatural amb Déu.

A mi em sembla molt bé que tinguin les seves creences, però fins a un cert punt. Que vagin a resar a una discoteca no ho acabo d'entendre... A més, una de les joves assegura en el documental que veu àngels dins de les discoteques. Realment no es prenen res estrany?

Al final del reportatge, se'n tornen a casa perquè uns lladres els roben tot el que tenen (5.000 euros en efectiu, documentació, portàtils, mòbils, una taula per punxar...). Ells diuen que ha estat una obra diable, que no està content amb la seva tasca evangelitzadora.

Quina gent més paranoica. Sense comentaris...